Kobalaq - Seguiment de cursa
 
   KOBALAQ  |  LLARGA DISTÀNCIA  |  GALERIA  |  NOTICIES  |  FINNMARKSLØPET  |  ALTRES CURSES  |  REGISTRAR-SE 
 2.006
 2.007
 2.009
 2.010
 2.011
 2.012
 2.013
 2.014
 2015
 Website oficial
 Inscrits
 Entrenaments
 Gossos per aquesta cursa
 Estadístiques
 Estadístiques comparatives any anterior
 Estadístiques dels gossos
 Equip segons velocitat
 Millor equip
 Ordre de sortida
 Seguiment de cursa
 Missatges a l’equip
 2.016
 2.017
 2.018
Català  | Castellano | English 
03/04/2015  Quan creuar la línia de sortida equival a una victòria.

L’ entrega de pitrals, l’odre de sortida i la presentació de mushers a la Finnmarksløpet es fa en el sopar previ a la cursa (start banquet) En aquest acte els mushers pugen a un escenari on són presentats en grups de 10 i, a cada grup, es fa una breu entrevista a un dels participants.


En les nostres primeres participacions, era bastant habitual que la pregunta me la fessin a mi, potser per l’exotisme que això suposava. El primer any em varen preguntar, sense esperar resposta, si estava boig, ... i quin era el meu objectiu a la cursa. Sense dubtar-ho vaig respondre que el meu primer objectiu era creuar la línia de sortida. Es varen sentir rialles ... alguns devien pensar que era una errada de traducció a l’anglès, ... altres però, entenien el que estava dient.


Preparar una cursa com aquesta a 4500 km és realment de bojos. Si no s’hagués aconseguit, diria, a dia d’avui, que és quasi impossible. Alguns anys ens hem presentat a Finnmark sense haver fet cap entrenament amb neu, d’altres hem participat a La Grande Odyssée o l’Alpen trail, per exemple, per poder tenir pistes amb quilòmetres de neu per “entrenar”.


Els reconeixements fets són una evidència de les dificultats: hem rebut alguns premis com la millor cura als gossos (Best Dog Care), i a la perseverança, entenent que no és gens fàcil practicar mushing de llarga distància des de 4500km enllà, des d’un país que no te ni fred ni prou neu ni prou pistes per entrenar la prova a la que ens sotmetem.
La llista de diferencies i possibilitats que hi ha entre un musher d’Alta i un del sud d’Europa (Pirineus avall) és infinita, començant per la climatologia i orografia i acabant per la mida de les gosseres i la possibilitat de participar en curses locals d’entre 200 i 400 km.


Ja us podeu imaginar la gran diferència que hi ha entre les temperatures del nord i del sud d’Europa. Nosaltres no podem sortir a entrenar amb neu des de la mateixa gossera, ni tenim llargs camins plens de neu, ni, sobretot, la possibilitat d’escollir els gossos per la cursa entre un nombre suficient. Sense anar més enllà, aquest any en Marçal va començar entrenant 14 gossos i jo mateix 16, per escollir-ne finalment 14 per equip. Just, massa just, qualsevol entrebanc et deixa amb inferioritat de condicions a la línia de sortida. Tenim la gran sort de tenir els amics noruecs que ens ajuden a completar els equips. Tot i això prenem la sortida sabent que la resta d’equips ens superen en molts aspectes.


Gestionar un equip per córrer la Finnmarksløpet ens comporta un any de feina intensa, molta dedicació, molt sacrifici en moltes àrees i... moltes, moltes hores. No tothom hi està disposat.


Com a exemple, deixeu-me dir que, aquest any, que la cursa era el Campionat del món de Llarga distància, la participació en la distància de 1000 km estava limitada a 60 equips. En un primer moment es varen cobrir les places i es va haver de crear una llista d’espera. Hi havia més demanda que oferta. Finalment tan sòls vàrem poder creuar la línia de sortida 47 equips.


El final la cursa, en si mateixa, és la cirereta d’un gran pastís, un grandíssim pastís. Amb quasi tota la feina feta, sols queda gaudir dels darrers dies de la temporada. És una cirereta llarga, dura, massa dura a cops i amarga d’altres. Finnmark és un paisatge feréstec i hostil, on et pots trobar fortes tempestes de vent, temperatures extremadament baixes, o el termòmetre rondant els 0 graus, gel o aigua, nevades intenses que bloquegen els camins o una barreja de tot plegat (1000 km donen per molt) Cal tenir-ho tot a punt, estar disposat a molt de patiment i a avançar en qualsevol condició. Cal també un xic de sort, però sobretot, creuar primer la línia de sortida. Aquesta fet és per nosaltres, la nostra petita gran victòria.




15/03/2015  I.............la Desena!!
Quan faltaven set minuts per les set del matí ha arribat.
Felicitats Miquei !


14/03/2015  Anem direcció Alta.
En Miquei ha sortit direcció Alta amb els vuit gossos. L'altre múixer que restava amb ell al checkpoint a scratchat , per la qual cosa ara mateix en Miquei es el Red Lantern de la cursa. Aquest nom se li atribueix al darrer concursant , fent notòria la capacitqt de resistencia i perseverància malgrat totes les circumstàncies viscudes durant la cursa a mes de ser el múixer que mes hores ha estat en cursa.
Aquest cop la desena ja està a les seves mans.


14/03/2015  Arribats a Karasjok.
A les 6:46 en Miquei arribava a Karasjok a bon ritme , pletòric, quan han parat els gossos han devorat els snacks i begut aigüa , ara toca descansar .
La previsió es sortir cap a Alta sobre les 15:00 h.


13/03/2015  In Levajok.
L'equip acaba d'entrar a Levajok. Han entrat lents però als gossos se'ls veu molt sencers.
Ànims Miquei ho tens a l'abast !



13/03/2015  Una peça clau: Jose Arias
Estem a Levajok 2 esperant a en Miquei. En aquest punt portarem 800km de cursa. En Miquei s’ha retirat 2 vegades en aquest checkpoint. La previsió de temps no ens ajuda. Els vents són forts. En Jose es connecta tan com pot per veure el “wheather forecast” Calcula i recalcula, quan temps pot estar en Miquei en pista, quan pot descansar i quan hauria de sortir dels checkpoints perquè els gossos reposin prou i puguin esquivar al màxim la tempesta. Cal a més, poder sortir de Karasjok abans de les 12 de la nit del dissabte per no estar fora de cursa.

No és fàcil fer aquest exercici mental després d’una setmana de poc dormir, on raonar coses sencilles se’ns fa a tots força difícil. Te la capacitat de donar la informació al Miquei en el moment adient, amb frases curtes i clares. Donar missatges clars en aquestes circumstàncies de cansament és difícil.

En Jose ha fet de handler del Miquei a la Finnmarkslopet 6 anys i un més hi ha estat com a musher. Es coneix molt la cursa i la gaudeix, tan si ens ho diu com no, ho sabem per com s’entrega.

Es prepara una nova tempesta cap a Karasjok. En Jose demana intercanviar opinions amb el Marçal, per triar quan fora millor sortir de Levajok.

L’equip del Marçal ens està seguint i donant tot el suport, amb material, amb alimentació, amb els gossos fora de cursa, amb ànims...Estem posan-t’ho tot per fer possible la desena. No està fàcil, però no imposible. AVANT!!!!





12/03/2015  Esperant a Sirbma.
Desprès de descansar 6:41 h. , l'equip ha sortit direcció Sirbma a les 15:32 h. amb deu gossos , els mateixos amb els que havia arribat. Fe fred i vent .
La Laura ha aprofitat per fer un bon àpat per a tots i ens ha ensenyat un exemplar d'un diari local a on li fan una entrevista.
L'organització ha informat que la tempesta arribarà a partir de les dotze de la nit i s'allargarà fins les cinc de la matinada , al menys la part més forta, a on es preveuen vents de fins a 25 metres per segon




12/03/2015  Varangerbotn !
Just abans de les nou del matí en Miquei acaba d'entrar al checkpoint de Varangerbotn.
En Miquei els ha donat menjar i els gossos l'estan devorant , inclòs en Pasvik devora!. En Polux que ha tingut algun moment en trams anteriors que anava un pel mes justet s'ha recuperat i ara se'l veu molt bé.
Les temperatures segueixen estan per sota de zero.




11/03/2015  Neiden II
A les 17:02 ha entrat l'equip d'en Miquei al chcekpoint de Neiden, amb en Lhotse carregat al trineu.
En Miquei diu que està cansat però es mou prou ràpid i àgil i força xerrador. El veiem d'aprop. Estem tots els membres dels dos equips acompanyant-lo. En Miquei se n'assabenta de la situació d'en Marçal i ambdòs múixers intercanvien impressions i experiències de la cursa.
Els gossos han menjat bé els snacks, menys el Pasvik que li ha donat pate recovery i se l'ha menjat. La temperatura ara està per sota de zero. Després els donarà menjar quan els gossos hagin descansat i els hi vingui la gana. Després de tants dies de calor que no hem tingut d'utilitzar les mantes , avui els tapa a tots per preservar-los del fred i el vent.
En l'Hotse està ja fora de l'equip. Coixejava. L'ha carregat els últims quilòmetres. Ha estat una decisió clara.

Ara l'equip està informant en Miquei que està prevista una gran tempesta a la nit del dijous i matí del divendres , i això podria modificar l'estrategia de cursa, cosa que podrà decidir davant d'un bon plat de patates fregides amb pebre, el seu plat preferit.



11/03/2015  Marçal scrach a Kirkenes.
En Marçal després de sortir de Kirkenes ha tingut que tornar . Quedaran noves oportunitats per tornar-ho a intentar.

"S' ha acabat, no ha pogut ser però de moment ens quedem amb aquesta foto, quan l equip volava cap a Kirkenes. Gràcies per empènyer."


Mostrant 1/3 pàgines|< << 1 2 3 >> >|

Kobalaq Equip de gossos de trineu - 2006