Kobalaq - Seguiment de cursa
 
   KOBALAQ  |  LLARGA DISTÀNCIA  |  GALERIA  |  NOTICIES  |  FINNMARKSLØPET  |  ALTRES CURSES  |  REGISTRAR-SE 
 2.006
 2.007
 2.009
 2.010
 2.011
 2.012
 2.013
 Website oficial
 Inscrits Finnmarksløpet
 Inscrits Femundløpet
 Ordre de Sortida Femundløpet
 Ordre de Sortida Finnmarksløpet
 Entrenaments
 Gossos per aquesta cursa
 Estadístiques comparatives any anterior
 Estadístiques
 Estadístiques dels gossos
 Millor equip
 Equip segons velocitat
 Galeria_FL 13
 Seguiment de cursa
 Missatges a l’equip
 Resultats
 2.014
 2015
 2.016
 2.017
 2.018
 2019
Català  | Castellano | English 
25/04/2013  Entrevista a METEOMAURI


Entrevista a METEOMAURI


18/04/2013  A modus d’epíleg i Centenari de l’Agrupació Excursionista “Catalunya”
Han passat uns dies des de que vàrem creuar la línia d’arribada i es temps de reflexió i preparació per la propera.

Com en totes les altres edicions hem après moltes coses, algunes de bones que mirarem d’aplicar-les, però sobre tot les que no hauríem d’haver fet. Superar un episodi de diarrees per la majoria de gossos ha estat un fet en el que no ens havíem trobat mai i ens ha agradat saber i poder-ho superar.

Aquest any s’ha celebrat el centenari de la fundació de l’Agrupació Excursionista “Catalunya”, entitat excursionista de la que soc soci des de fa molts anys. Buscant una manera de commemorar aquest fet, el seu president, l’amic JepTapias, va lliurar-me un banderí de l’Entitat fet amb les seves pròpies mans. Aquest banderí ha estat a la línia d’arribada de la Femundløpet i, lligat en el frontal del trineu, ha fet tota la volta de 1.000 Km de la Finnmarksløpet. Ha tremolat amb les tempestes de vent, s’ha tapat amb les tempestes de neu, s’ha gelat amb el fred i ha lluït i fruït dels sols, llunes i aurores boreals que ens ha acompanyat durant aquests 7 dies de cursa. Visca l’Agrupa!


Us explicaré un secret. Ja fa algunes curses que els handlers preparen uns fitxes per tal de que el musher tingui informació durant el tram de les dades bàsiques, com quilòmetres, horaris previstos, temps i velocitat mitja del tram anterior dels corredors més propers en la classificació,... En els darrers anys han inclòs frases d’ànim. La fitxa la donen just abans de sortir i no es pot consultar fins estar corren en el tram. Com homenatge als seus autors m’agradaria publicar-les en reconeixement a l’ajut que trobo en pista.

Aquestes són les frases d’enguany:

Alta-Skoganvarre: Que la SORT t’acompanyi!!! Però per si les mosques també t’acompanyem el Jose , l’Helena i TOT L’EQUIP KOBALAQ. Avant!!!

Skoganvarre-Levajok I: Vinga, anem Miquei sense pressa però sense pausa que això tan sols es l’escalfament.

Levajok I-Tana: Ara ja deixes els de la “short” enrere, fes-nos un racó al teu trineu, ni que sigui entre botins bruts i marca bé la traça que l’any vinent intentarem seguir-la, AVANT!

Tana-Neiden I : Somies el que altres no poden ni imaginar, aquest any fes el que altres no poden ni somiar (encara que siguin noruecs) Aquests gossos ho donaran tot per tu, a partir d’ara: comença la cursa!

Neiden I- Kirkenes: Vas cap a la veritable Starting line. Donarem tots els millor de nosaltres per arribar a Alta. Seny, Ànims i Pit i Collons!

Kirkenes-Neiden II: 3... 2...1... això ja es tot baixada. Mira als de davant, als de darrera... I a fruir fins la meta . “Segur que ells et sorprendran”.

Neiden II-Varangebotn: Bé, ja estem de tornada, però res de paradetes al mar per refrescar-te, la cervesa freda està en el check-point. Vinga Miquei a per ells.

Varangebotn-Sirbma: Aquest any, quan passis meta, no vas sol, aquest any entres amb 11 equips de gossos, cada un d’ells es una part de tu, i la seva força serà tan indescriptible que faran que surti el Mazinguer que hi portes dins.

Sirbma-Levajok II: Estàs a la meitat del tram. Fa una pila d’anys varen veure com l’Ambaixador del Sol arribava a Levajok i es varen quedar acollonits perquè acabava la seva primera carrera de LD. Ara t’admiren, t’admirem.

Levajok II-Karasjok: Si has arribat fins aquí, per nosaltres, tornes a ser un “conqueridor de l’inútil”. Des de aquí no podem fer res més que cridar als 4 vents, que al Nord, molt al Nord, hi ha un equip que avança, fent història, km a km cap a Alta.

Karasjok-Alta: Seguiràs somiant i posant data i hora als somnis. Ets EXCEPCIONAL! Sabem que acaba de començar el repte FL2014.

Encara m’emociono quan ho llegeixo. A mi em queda poc per dir si no agrair a aquest immens equip humà que tinc al darrera i per tots els costats tot el suport que constantment em donen. Intentarem millorar a la propera.

Miquei

16/03/2013  Ja tenim la novena !
En Miquei i els gossos acaben de pasar per la finish line a les 16:08 . Felicitats !!


16/03/2013  Karasjok-Alta
La sortida està prevista a les 3h 42’. 2 hores abans en Miquei comença la úlltima secuencia d’accions per abandonar l’últim checkpoint. Si sortim be, tenim el 90% de possibilitats d’arribar a Alta.

Vestirse, menjar una mica, café, possar-se les botes ajudat pel Jose, abrigar-se, comprovar frontals, ... Anar a buscar aigua, escalfar-la, fer i donar l’últim apat, treure mantes, endreçar el material al trineu, posar botins, col·locar els gossos en el seu lloc i Atents! Avant! Els gossos s’han aixecat i avançat sense cap problema. Fa molt fred però baixar i entrar al riu es encara més brutal, fa un fred insultant, sembla que manqui aire i que la cara s’estiri. La punta del nas està gelada i les pestanyes s’enganxen pel gel produit per l’alè. Tornem a estar a –40ºC.

Ens adonem que anem en direcció Levajok, quan teniem que anar en direcció contraria. Mitja volta i seguim pels meandres del Karasjoka. Poc després retrobem els senyals de camí correcta de la cursa. Ens esperen 16 Km glacials. Amb les primeres llums de l’albada travessem la carretera per un petit tunel i començem l’ascensió a la primera zona muntanyosa. Per sort, l’activitat física i els primers raigs de sol ens fan pujar la temperatura corporal.

Semblava un dia sense problemes, però es posa a nevar. Ravnastua, Malesjoka son refugis que trobem en el camí i cruilles importants cap a Jergul, Sousgavri ens porten a les portes de Iesgavri, el llac de 10 Km que hem d’atrevessar pel bell mig. Llarg, llarguissim, el camí es perd recta en l’horitzó. Un cop acabat, 10 Km més ens porten al testimonial checkpoint de Joatka. El ritme és bo, son les 11h 36’. Sembla que arribarem a temps del sopar de cloenda.

Atravessem els llacs de Joatka (7 Km) i encarem els pendents de la darrera zona muntanyosa. Ha deixat de nevar fa estona i ara la tromenta de vent ens acompanyarà fins quasi la línia d’arribada. Sembla que no puguem acabar tranquils. La visibilitat es limita a 10 m, per tant vol dir que no podem veure els líders i temem ser atropellats per les motos de neu que viatgen en direció contraria i que de tan en tan apareixen com fantasmes. Sortosament, encara que llarg, el camí ens porta a Detsika i baixem fins el riu Tana a Sorrisniva (emplaçament del re-start) Estem a poca distància de la nostre novena línia d’arribada. La lluita amb el vent no ens deixa emportar-nos per les nostres emocions, però poc a poc ens acostem a Alta, passem pel pont des de el que ja no hi ha dret a demanar pas, la darrera carretera amb els controls guardant la cruïlla, el darrer fort pendent que ens porta a la recta final. La música de la Conquesta del Paradís resona en els alçaveus arran de meta. Deixem d’estar sols, això s’acaba.


15/03/2013  Levajok-Karasjok
L’equip ha marxat de Levajok sense cap problema. Fa bon día. L’itinerari entre aquests dos punts es molt pla remontant el riu Tana fins el seu afluent el Karasjoka i després seguint els seus meandres durant 10 quilómetres fins al centre de la ciutat de Karasjok.

En aquest tram el riu fa de frontera entre Finlàndia i Noruega. Hi ha una carretera a banda i banda durant tot el recorregut, per tant els handlers, desprès de recollir el material s’han aturat en un parquing de la carretera per veure passar l’equip. Feia unes 3 hores que havien sortit de Levajok i el ritme era molt bo.

S’ha fet de nit i la temperatura a baixat en picat –40ºC. En Miquei ha arribat al check point fet una polo als voltants de les 8h 45’ del vespre. Els gossos, tots equipats amb abric, han arribat en bones condicions. Aquí cal fer una parada obligada de 8 hores i els gossos passar una revisió exhaustiva, també obligada, per part dels veterinaris que al final hauran de donar el permís de sortida. També es verifica el material que imperativament ha de portar l’equip.

Apart del fred, l’equip està molt sencer i s’el veu molt be. En el checkpoint hi ha uns 10ºC de diferéncia de temperatura per sobre dels –40ºC del riu. Sembla que faci calor! Els handlers però no noten la diferencia i esperant estan gelats.

Han fet un bon temps 7h 11’ per fer els 85 Km de recorregut. Els gossos estan totalmente recuperats.


15/03/2013  Sirbma-Levajok. I la furgoneta.
A Neiden ens hem quedat sense calefacció, però hem pogut assecar la roba del Miquei a la sauna. A Varangebothn no podem assecar roba, però tenim la sort de parar al costat d’un handler que és mecànic i diagnostica que li passa a la calefacció, i ens l’arregla. Yupi! Després de varis intents es posa a escalfar com una boja. Menys mal, perquè la temperatura està baixant a –24C.

El motiu era gel dins el tub d’aspiració d’aire. Ha tallat el tub, però no n’hi ha hagut prou. Ha bufat pel tub per desembussar la carbonilla que s’havia anat fent de cremar malament el gasoil. Pobre, li ha quedat un gust de gasoil a la boca. L’hi hem ofert suc de taronja per evitar el mal gust. Després, ben calentons ens hem pres un café els 3.

Hem pogut assecar la roba del Miquei i dormir calents.

A Sirbma les temperatures han començat a baixar inesperadament. Feia molt de fred: -25C. Hem tret els gossos que portem a les gàbies quan ha sortit el sol, fora s’estava francament malament.

Anàvem seguint en Miquei pel gps. Veiem que avançava i ha entrat a l’hora prevista, a quarts de quatre. Aquí proposem una parada de 7 hores. El Miquei arriba fet un polo. A les 22h21 torna a sortir. És de nit i fa molt fred. L’actitut dels gossos seguéix sorprenent-nos. Pensàvem que no arrancarien, però si, han sortit prou bé, tot i que en Miquei explica que un cop sortit del checkpoint tots es paren a cagar i a pijar, i costa agafar el ritme.



Als handlers ens ha sortit un nou problema. La calefacció webasto funciona però la de la furgoneta no. Els vidres estan blancs com el paper, gelats per dins. Per més que rasquem el gel no salta. No podem conduir sense visibilitat. Com desfer el gel? Aigua calenta? No, encara serà pitxor. Finalment hem pensat en la química: algun alcohol, que tenim? Doncs metanol. Amb el metanol hem aconseguit fer unes clarianes i poder veure-hi el suficient per posar-nos en marxa. En Jose espera que camí cap a Levajok la temperatura pugi. Doncs no, baixa fins els –30C. Terrible pels gossos, pel musher i handlers. Fa un fred molt desagradable. Les pestanyes s’enganxen, el nas es gela. La furgoneta està permanentment encesa i la calefacció s’espatlla novamet. Tot s’està endurint i és de nit. A mig camí l’Helena sent un sorollet i pensa que el ventilador vol engegar. Si, a l’anar circulant el ventilador funciona, però la calefacció no. En fi, no es pot tenir tot!

En Miquei entra a Levajok a les 5 i pico de la matinada. És una crosta de gel de color blanc. En Jose que l’ha estat esperant també te les pestanyes blanques de gel i molt de fred. En Miquei demana guants calents. Com que aquí hi ha sauna, li escalfem també la roba que li proposem que es canviï quan vagi a dormir. Va a la cabina de mushers (soveplas), a la furgo fa fred.

Menja a la Fjellstue. Acaben d’obrir. Ens hem d’esperar i menga re, però no li ve massa de gust.

Preveiem una parada de 8 hores. A les 10 surt el sol i l’Helena aprofita per treure els gossos. Ahir la nit els va treure a fer un pipi, però no es va entrenir, massa rasca.

Redacta aquest text per la web, però a cada punt i seguit s’adorm. La temperatura ara és de –18C, una mica més suportable.

En Miquei està molt content com s’han portat els gossos en aquest tram. Diu que és quan els ha vist millor, i comenta la gran diferencia amb l’any passat. Enguany fa molt de fred, però l’any passat hi va haver turmenta i va ser un infern. Tant, que l’equip ja no va sortir de Levajok 2.

Veiem sortir tiros. Els costa una barbaritat. Quan es passa per davant d’on hi havia hagut el checkpoint de la FL500, tots els tirs es paren i costa avançar.

Nosaltres també temem amb horror que això passi. Ja veurem.



En aquests checkpoint ha entrat la Borka de líder en solitari i de wheels el Lhotse i la Tana (el gos més corpulent i el més escanyolit de l’equip)

Si res es gira en contra, la intenció es sortir de Levajok a les 14h. El tram és planer, riu enllà fins a Karasjok.

Bé, són les 12h31’ i en Miquei ja ha sortit. No ha esperat les 8 hores, ni tant sols hem anat els handlers a despertar-lo. Els gossos aquests cop els hem tingut a la vora i tenen bon aspecte i actitut, pel que és l’ocasió. 2 veterinaris ens feliciten per l’estat dels gossos i el tir bonic del Miquei.

En Jose ha fet un últim intent amb la calefacció. Altre cop el mateix problema. Gel en el tub d’entrada d’aire. Yupi, la calefa torna a funcionar. Ara a més fa sol. Total, l’helena està a punt de fer striptesse: 27 graus positius dins la furgoneta! Ens agafarà un cop de calor, je je.

Ens veiem a Karasjok!!!!!!!!!



14/03/2013  Sortida sorprenent de Varangebothn!
Prevèiem que en Miquei tardaria per fer el tram de 80km, des de Neiden 2 a Varangebothn unes 8 hores si la cosa anava mínimament bé. Ha estat així. Ha arribat a les 2h03’, gelat. Les temperatures durant el trajecte han estat de –30C. Les pestanyes del Miquei estaven plenes de gel i se li enganxaven. El Sirius ha arribat coix. Quan abandonarà el checkpoint el treurà. Te problemes de tendons de la pota del davant dreta i carps.

Els handlers hem aconsellat un descans mínim de 6 hores. Al final ha estat de 6h30’. Creiem que és bo allargar els descansos per tenir opció a creuar la meta a Alta. Queda massa encara i en el tir queden només 9 gossos.

Els equips de la cua, estan descansant molt, més que el Miquei encara, i alguns estan plegant. Sense fer res, en Miquei va pujant posicions. Bé, no és veritat que sigui sense fer res, fent com deia el poeta: “se hace camino al andar”

La sortida de Varangebothn la prevèiem dramàtica. Haviem vist sortir alguns equips abans que en Miquei i les sortides eren penoses.

Cap a les 8h20’ en Miquei ha començat a lligar tuglines i els gossos han començat a bordar. En Jose i l’Helena hem quedat sorpresos. Faltava veure l’actitut dels líders: la Borka i el Titus. Sorprenentment han sortit a bon ritme sense fer-se el ronso, sense parar-se ni arrugar-se el tir. Que bé! Ens hem animat. Fa fred, -20C, però sembla que en faci més. Fa sol i el dia és lluminós. Sembla que les temperatures pujaran fins a –10C, serà un bon regal pel nostre equip. El tram final de Sirbma és dur, però esperem menys que els que el van fer ahir nit a –30C.

Els gossos estan fent un esforç gegantí. Els joves Draco, Lhotse i Pòlux, de 2 anys i mig, ho estan fent molt bé per ser tant joves. En Draco i en Lhotse són dos dels gossos més potents de l’equip.

La Tana, que és poqueta cosa i coixejava a Kirkenes, va resistint i ja no coixeja, i menja, que ja és molt perquè és mala menjadora i és molt primeta. En Jokke no ha menjat quasi bé en aquest checkpoint. Encara que la seva actitut ha estat bona a la sortida, s’haurà d’estar alerta a Sirbma.



El Whatsap de l’equip Kobalaq treu fum!!!! No parem de rebre missatges encoratjadors, i comentaris divertits que creen molt d’ambient i ens arrenquen somriures i riotes als handlers! Fan que ens sentim acompanyats i ens mantenen desperts, de vegades massa i tot. Hi ha estones que en mig minuts entren 7 missatges, una bojeria!

Queden encara molts quilòmetres. Res està garantit, però els ànims i la voluntat hi són. Segueixen plegant equips. La cursa està sent dura. See you in Sirbma!


13/03/2013  Arribats a Neiden 2 després de 125km
En Miquei i el seu equip han entrat al checkpoint de Neiden, després de 600km de cursa, a les 9h25’. Ha estat quasi 13 hores en pista, més lents del previst. Els gossos tenen diarrea i s’ha notat. Els exemplars més forts: Lhotse, Draco i Pasvik, han afluixat.

Això ens fa replantejar l’estratègia. Caldrà allargar el descans. Pensem que pot ser bo fer una parada de 8 hores.

Només arribar, després de treure botins i posar-los palla, en Miquei els ha preparart menjar calent, ho sol fer abans de sortir, i han menjat bé. Això anima. Els veterinaris ens han proporcionat panacur. Mengen molta neu i això provoca algun vòmit.

Durant la nit ha fet molt de fred, per sota de –20C. En Miquei, que acostuma a beure poc, aquest cop quasi no ha pogut perquè el suc de taronja ha quedat petrificat. El cansament es nota a la cara i el cos, però la seva ment dura com sempre.

Ens hem quedat sense calefacció, el cremador crema malament. Segur que deu tenir els filtres obturats i no es pot fer la combustió, però no hi podem fer res. A partir d’ara doncs, tot s’endureix més.

Mantenim la furgoneta sempre engegada perquè poguem engegar la cuina i no ens quedi tot congelat.

A Neiden, el Miquei està dormint en una cabin, i hem menjat a la Fjellstue (bar o refugi) En els propers checkpoints la situació serà més incòmode fins arribar a Levajok. Bé, improvisarem, quin remei!

Des de Neiden enviem una forta abraçada a tots els que ens seguiu i encoratgeu. Gràcies i endavant!!!!

http://www.finnmarkslopet.no/article.jsp?id=6310&lang=en

12/03/2013  Arribada acollidora a Kirkenes!
A les 8h32’ del matí, el Miquei i el seu equip han deixat el checkpoint de Neiden 1 després de 16h i 9 minuts de descans (una de les parades obligatòries)

Dubtava de si continuar amb en Nox i la Polar. En Nox l’ha hagut de carregar en el sac en el últim tram, però els veterinaris diuen que no te res, que en tot cas és decisió del musher. En el cas de la Polar te els carps una mica adolorits, però no coixeja. Els veterinaris l’hi diuen que és decisió seva, però quan ja ha estat a punt per sortir s’ho han repensat i han dit que l’havia de deixar perquè era una gossa jove i això podria tenir conseqüències en un futur. El Miquei havia dubtat. Doncs ha quedat clar. Segurament l’hi anirà bé a la Polar, però l’Helena la veu bé. No hi ha cap gos dels retirats que tingui mal aspecte. Se’ls veu molt frescos. En Rocky avui ni tant sols coixeja. Creiem que les decisions de retirada de gossos han estat correctes, però en cap cas sembla que hagin arribat al límit. Tenim: happy and heathy dogs (l’objectiu dels veterinaris)



El tram cap a Kirkenes és una mica més llarg del que haven dit (quasi 80km) Fa fred, un fred però molt suportable i a estones sol. Al cap de 15km de sortir de Neiden, en Miquei ha hagut de carregar el Nox. Ha anat doncs tot el trajecte penalitzat amb un pes extra dins el sac. De wheel ha anat sol en Lhotse, que és un gos molt gros i fort. A Kirkenes retirarem el Nox. Està fresc com una rosa, i els veterinaris el troben bé de salut, però no tiba, així que és millor que la resta de gossos no hagin d’arrossegar pes extra.

Aquí, en Miquei treu el seient del trineu i cambia soles per alleugerir una mica més la marxa.

Estem satisfets de les velocitats que aconsegueix a pesar dels contratemps.



A Kirkenes tenim una GRAN REBUDA. Com cada any la familia Cusido ens ha vingut a rebre. Cada any la rebuda és més efusiva i gran. Ha vingut en Xavier i la seva filla i el seu fill, que els agraden molt els gossos. La Núria, la nena, l’hi ha fet un dibuix al Miquei, on surten dibuixats ell, ella i un trineu amb gossos. Moltíssimes gràcies Núria! Tusen Takk!




També ens han comprat un ram de roses vermelles. A Noruega és costum regalar flors. Un detall extraodinari estant on estem, a la punta nord d’Europa, on les flors no creixen a l’hivern.

I per acabar d’amanir-ho, la dona de’n Xavier Cusido ens ha fet una megatruita de patates amb ceba! Bonísima i molt encertat per a l’ocasió. Moltes gràcies familia novament!

També ha vingut una periodista que ens ha fet una petita entrevista. Tot és gestió de’n Xavier Cusido, que és un cátala que fa anys que està instal.lat a Hesseng, vora Kirkenes. I com no, ens ha vingut a rebre amb l’estelada!!!! Xavier, t’esperem a casa nostra un estiu perquè poguem parlar tranquilament. Aquí, en cursa, pocs són els minuts per gaudir del teu entussiasme i companyia. Quedes públicament convidat, d’acord?


En aquest checkpoint també ens hem trobat el José Luís, veterinari de Màlaga, que ja coneixem de la Grande Odysee, il a Femundlopet, i en Jaume, del Maresme, que el vam coneixer fa anys a Pirena. Fàcil d’entendre’ns doncs entre tant noruec i anglès.

En Miquei, des d’abans de començar la cursa que ha intentat trobar unes manoples de pell. Els 2 parells que hem tingut s’han perdut, un l’any passat i l’altre un se’l va menjar una gossa molt simpàtica (la Namche) Però no n’hem trobat a cap lloc a Noruega. Les altres les haviem comprat a Finlandia, però enguany no hem passat per Finlandia.

Doncs bé, en José Luís en duia unes de guapíssimes que les hi ha aconseguides un veterinari de Minessota, per cert molt agradable. Ens les ha ofert de seguida. En José Luís diu que ja n’encarregarà unes altres i que li faran més servei al Miquei. Així que les hi hem comprades i sa quedat sense. Moltes gràcies José Luís: deseamos que las manoplas de piel de castor, super suaves y calientes, puedan cruzar la meta en Alta!

La sortida del checkpoint de Kirkenes està prevista cap a les 20h15 més o menys. El tram que ve és llarg, 125km. Ara comença el camí de retorn cap a Alta. Seguirem amb 10 gossos. La Tana que tenia una mica de diarrea està millorant. L’actitut dels gossos és molt bona. Esperem que no hagim de treure més gossos. És una sensació ben estranya. Altres cops en aquesta mateixa cursa s’ha seguit amb gossos més apurats (no nosaltres sino tothom) En canvi ara, dóna la sensació que retirem gossos en perfecte estat de salut.

Proper checkpoint: Neiden 2. Ens trobem allí demà al matí:)


11/03/2013  Levajok-Tana
Després del chequeig i consells dels veterinaris hem decidit sortir amb la Polar i el Pòlux. No se’ls veu coixejar gens, encara que se’ls nota els carps una mica dolorits. Els veterinaris no veuen cap inconvenient en que continuin.

El descans de 5 hores al final s’ha convertit en 6 perquè hem despertat al Miquei una hora abans d’anar a atendre els gossos per sortir i després hem sabut que vol que l’avisem 2 hores abans. Ha sortit de Levajok a tres quarts de tres.

El tram de Levajok a Tana, ha estat dur- Sempre és dur i llarg. Com que al sortir del checkpoint la Tana feia el tonto (anava cap a la palla) en Miquei l’ha canviada pel Titus, així que ha fet tot el tram amb en Titus i la Borka de líders.

Mentre esperàvem que arribés el Miquei, els handlers (i també seguidors de l’equip des de casa!) estàvem nerviosos. Intentavem averiguar si quedava poc o no per entrar al checkpoint però el GPS que porta en el seu trineu no s’actualitzava. Ja no sabíem si és que no es movia i tenia problemes o si simplement no rebía senyal. La resta de GPS dels altres corredors si que s’actualitzaven amb regulatitat. Ha tardat una mica més del previst i ha entrat amb la Laptsa damunt del trineu.

La Laptsa no sembla tenir res, però els trams de li fan llargs. Ha perdut molts entrenaments per un tall en el plantar el mes passat i no va poder córrer la Femundlopet.

El Miquei ha arribat tot arquejant-se de dolor abdominal. De seguida ens ha demanat un antiimflamatori. Ha estat més de 10 hores damunt el trineu, un tros del recooregut agafant la Laptsa que estava asseguda damunt el trineu i venia amb tota la roba encarcarada de neu i gel.

Després d’atendre els gossos, ha menjat una mica i ha dormit unes 2 hores. Els handlers també (després d’anys hem aconseguit saber com profitar les hores per a descansar) A les 5 de la matinada el gall (so del telèfon de l’Helena) ens ha despertat. L’haguessim matat al gall, amb el bé que estàvem!

Hem sol•licitat chequeig dels gossos pels veterinaris. A l’arribar van dir que el Nox no tenia bé la còrnia de l’ull. Al sortir no han dit res. Nosaltres no li veiem res ni fas res rar. Després de passejar el Jokke, la Polar i el Pólux, i de l’opinió dels veterinaris en Miquei ha quedat convençut que podien continuar. El dubte era la Laptsa i la sorpresa ha estat el Rocky. Coixeja de la pota del davant dreta. És el carp. El Rocky és un líder i ràpid. Quedar-nos sense ell és un gran contratemps. Ens hem plantejat fer el descans de 16 hores a Tana per intentar recuperar-lo, però els veterinaris diuen que no el recuperarem amb descans. Finalment doncs, en Miquei ha decidit deixar el Rocky i la Laptsa i continuar amb el pla previst.

L’actitut tant del Rocky com la Laptsa és molt bona. No se’ls veu apàtics ni sense xispa, però el carp del Rocky està una mica inflat i a la Laptsa també se li nota una lleugera imflamació a les potes. Gràcies a tots dos per tibar fins a Tana i de tantes i tantes hores corregudes d’entrenament perquè el Miquei us ho demanava.


A l’hora de sortir es posa a nevar. No para. El trajecte serà dur. De fet, els handlers per arribar a Neiden hem hagut d’anar amb molta precaució perquè hi havia molt poca visibilitat. En aquest tram és històric que el Jose i l’Helena s’adormin. Aquest cop l’Helena ha fet 50km i els 50km restants els ha fet el Jose i han sobreviscut els dos. Ja han après a descansar.

A Tana mirem les classificacions. Primer veiem que en Kjell està setè, i al cap d’una estona que s’ha retirat, amb els 14 gossos en el tir. Que deu haver passat? Hem enviat un sms a la seva dona, la Solbjorg. Ha caigut sortint del cotxe i l’han portat a l’Hospital a Kirkenes. Pot tenir alguna cosa trencada, però cap afectació interna. Una gran mala sort, però res prou greu. Ara bé, ha hagut de plegar de la cursa. Avui hem sabut que va cap a Alta i agafarà avió cap a Oslo. Mentre, l’Ola, el seu fill, haurà de retornar l’equip de gossos cap a casa.

Sap molt de greu! Enguany tenia un gran equip i és un home molt lluitador i extremadament generós. Una abraçada Kjell des de la web de Kobalaq. Ànims, que et recuperis aviat i fins l’any vinent!

En Miquei l’esperem a Neiden més enllà de les 15h, fins les 17h. El trajecte és de 95km i lent perquè neva constantment. Imaginem que els gossos arribaran molt cansats. Ja portaran més de 400km recorreguts.

A Tana alguns tirs han fet la parada de 16h (Robert Sorlie, Thimas Warner) Hi ha molt bons equips al davant de la classificació. La cursa està interessant.

Els handlers hem pres la primera dutxa des que hem sortit d’Alta. Ens hem refet una mica. La roba estava encarcarada i de la suor es notava humida i teniem fred. Ara tenim la cara rosadeta, i el Jose ben afetitadeta:)


Mostrant 1/3 pàgines|< << 1 2 3 >> >|

Kobalaq Equip de gossos de trineu - 2006